Serp d'aigua

Description:

Aquesta serp, coneguda com la serp de collaret, marieta o colobra de collar, és un rèptil (ofidi) totalment inofensiu i que molt rarament intenta mossegar quan la gent el captura. És un ofidi que, amb cua i tot, sol fer entre 90 i 120 cm, si bé les femelles, que són més grosses que els mascles, poden acostar-se a 160 cm i àdhuc, en casos excepcionals, arribar als dos metres. Els exemplars ibèrics presenten el dors de color verd oliva, amb nombroses i petites taques negres disposades irregularment. El ventre, tret de la regió del coll, és gairebé negre. Els joves tenen el cap tacat de negre, seguit de dues clapes grogues vorejades també de negre que, en conjunt, formen una espècie de collar. A mesura, però, que la serp d'aigua va creixent, el groc de la nuca desapareix i, de vegades, també el negre, cosa que l'aparta de la forma típica i acosta els exemplars adults a la subespècie Natrix natrix astreptophora, que es caracteritza per la manca de collar. Malgrat ésser inofensiva, expel·leix un líquid molt pudent, que procedeix d'unes glàndules situades a l'anus. A causa d'aquest fet, és anomenada serp pudenta en algunes comarques catalanes. No és rar tampoc que, davant algun perill imminent, faci el mort, cosa que aconsegueix bo i posant-se de panxa enlaire alhora que obre la boca i deixa penjar la llengua. Es nodreix bàsicament d'amfibis (granotes, gripaus, salamandras i tritons), però, a l'aigua, també engoleix peixos, si bé ocasionalment. És depredada per teixons, guineus, gats domèstics, eriçons i aus rapinyaires. La reproducció és ovípara. La còpula es realitza a la primavera, o bé a l'agost en terres més fredes. En iniciar-se l'estiu, la femella pon de nou a quaranta ous de color blanc, les mesures dels quals oscil·len entre 21-37 x 11-24 mm. En més d'una ocasió, diverses femelles dipositen els ous en un mateix lloc, on es poden acumular fins a 4.000 ous. La durada de la incubació depèn de les condicions climàtiques i sol durar entre 30 i 75 dies, passats els quals té lloc l'eclosió. Els petits, en néixer, ja són perfectament formats i emprenen una vida totalment independent de llurs progenitors. En arribar els primers freds cau en letargia i no torna a mostrar-se activa fins que arriba el bon temps.

Habitat:

És present a Noruega, Suècia, Finlàndia, França (incloent-hi Còrsega), Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Polònia, Txèquia, Dinamarca, Àustria, Suïssa, Hongria, Romania, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Herzegovina, Montenegro, Macedònia, Sèrbia, Albània, Bulgària, Grècia (incloent-hi Lemnos, Lesbos, Paros, Andíparos, Chios, Samos, Samotràcia i Andros), Turquia, Xipre, Itàlia (incloent-hi l'illa d'Elba), la península Ibèrica,el nord de l'Iran, Síria, la Xina (Xinjiang), el Marroc, Algèria, Tunísia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Moldàvia, Ucraïna, Armènia, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Turkmenistan i el nord-oest de Mongòlia. Viu preferentment en indrets humits i en qualsevol lloc on hi hagi aigua, malgrat que, de vegades, pugui allunyar-se'n considerablement. Es localitza a la terra baixa i a la muntanya mitjana, on esdevé més abundant. Tot i que es pot trobar fora de l'aigua, manté una total dependència del medi aquàtic.

Notes:

Ofidi: Grup de rèptils escatosos, amb el tronc i la cua allargats i de secció cilíndrica, sense extremitats, amb escates sobreposades, cap sense timpà i ulls dotats de parpelles soldades i transparents, com les colobres i els escurçons. Curiositats: - Algunes d'aquestes serps, han esta matades mitjançant cops. L'incultura i el desconeixement d'aquesta, fan que moltes morin en les trobades amb nosaltres, els éssers humans, quan els beneficis econòmics que reporten a les collites i cultius de l'agricultor, menjant nombrosos rosegadors , talps, etc. són incommensurables . A més , no podria causar absolutament cap mal, ni mossegant , perquè ni tan sols té verí ni res que se li sembli.