Llimac

Description:

Els llimacs o llumacs són mol·luscs gasteròpodes terrestres sense conquilla, o amb conquilla reduïda i interna, de l'ordre dels pulmonats. Els nudibranquis s'anomenen a vegades llimacs de mar, malgrat no estar relacionats amb els autèntics llimacs. Diversos grups de gasteròpodes amb parentiu bastant llunyà han sofert de manera independent la reducció o pèrdua de la conquilla. Per tant, el terme llimac no té cap significat taxonòmic, ja que sota aquesta denominació s'inclouen gasteròpodes molt diversos; els llimacs es reparteixen en diverses famílies (Arionidae, Limacidae, Agriolimacidae, Milacidae, Boettgerillidae, etc.), algunes de les quals contenen espècies amb conquilla (caragols) i espècies sense conquilla (llimacs). Entre els gèneres més comuns a casa nostra destaquen Arion, Limax i Deroceras. Els llimacs mesuren entre 1 i 15 cm segons l'espècie. Tenen el cos allargat. Al cap té la boca i quatre tentacles; els inferiors són tàctils i els superiors tenen els ulls a seu extrem. La boca inclou dos mandíbules amb petites dents i la llengua dentada o ràdula. L'escut o mantell darrere del cap cobreix alguns òrgans amb una làmina calcària. S'observa, sobre la dreta de l'escut, el pneumostoma, orifici respiratori de l'animal. Darrere l'escut està la part caudal. El peu és la part ventral; és un òrgan musculós que s'adhereix a terra gràcies a la placa de reptació. El moc o secreció liquida recobreix el cos de l'animal, actua com a humectant i li permet el llimac desplaçar-se.

Habitat:

Els llimacs acostumen a ser nocturns. La seva activitat està en funció de l'època de l'any, la temperatura i la humitat. Són actius a partir d'un determinat limiti mínim de temperatura i no més enllà d'un determinat màxim. El cicle de vida dels llimacs, la velocitat de la seva reproducció i el seu creixement són condicionats pels factors climàtics, la llum i el menjar disponible, factors que determinen també la densitat de la població. Els hiverns suaus afavoreixen la supervivència dels ous i dels llimacs joves i el seu desenvolupament. En canvi un hivern molt sec i molt fred pot limitar la seva reproducció. Els llimacs hortícoles no es mouen quan la temperatura baixa per sota de 5°C. L'interval de temperatures per a l'activitat dels llimacs grisos se situa en un màxim de 18°C i són inactives a 0°C. Els llimacs es moren quan la temperatura assoleix -3°C però en general s'oculten a fons a terra quan els períodes de gelada arriben. Sense humitat, els llimacs no poden produir moc i per tant no poden desplaçar-se. En èpoques seques es refugien a terra per esperar la tornada de les pluges.

Notes:

DESPLAÇAMENT: Els llimacs es desplacen poc. Poden recórrer, en condicions òptimes, entre 2 i 7 m diàriament. El moc és indispensable per al desplaçament dels llimacs. Quan es mouen, una glàndula situada a l'extremitat anterior del peu, secreta moc, que és aixafat sota la placa de reptació i li permet lliscar. Quan se situen en una àrea on la vegetació és abundant, els llimacs no es dispersen de més de 50 cm al dia. Troben el seu menjar gràcies als seus òrgans olfactius i a les seves papil·les gustatives. ALIMENTACIÓ: Els llimacs es desplacen poc. Poden recórrer, en condicions òptimes, entre 2 i 7 m diàriament. El moc és indispensable per al desplaçament dels llimacs. Quan es mouen, una glàndula situada a l'extremitat anterior del peu, secreta moc, que és aixafat sota la placa de reptació i li permet lliscar. Quan se situen en una àrea on la vegetació és abundant, els llimacs no es dispersen de més de 50 cm al dia. Troben el seu menjar gràcies als seus òrgans olfactius i a les seves papil·les gustatives. REPRODUCCIÓ: Els llimacs són hermafrodites simultanis, és a dir, alhora mascles i femelles, amb una gònada bisexual. Els òrgans masculins s'activen en primer lloc, després d'una tornada els òrgans femenins. El desencadenament d'aquestes dues fases de l'activitat sexual és controlat per un sistema hormonal. Ponen els ous entre alguns dies i diverses setmanes després de l'aparellament, segons l'espècie. Un llimac pot posar entre 100 i 500 ous, en paquets de 10 a 50, els diposita en un forat fet a terra o sota un refugi. Els ous són esfèrics, de color groc blanquinós o transparents. La duració de la incubació dels ous està directament vinculada a les condicions climàtiques, en particular a la temperatura. A 5°C la incubació dura fins a tres mesos, mentre que a 20°C n'hi ha prou amb dues o tres setmanes. La humitat del terra s'ha de situar entre 40% i 80%. Al sortir de l'ou, els llimacs mesuren alguns mil·li metres i són transparents. Viuen de nou a divuit mesos segons l'espècie i la regió. Poden originar una o dues generacions a l'any; algunes espècies cada dos anys.